Una Odissea moderna: la lluita trans

Einar Bernardo: «Estic ací amb una mà davant i una altra darrere i ningú es responsabilitza. Estic molt desil·lusionat»

Einar Bernardo Lorente, és un home de Sueca (València) que s'ha vist obligat a renegar de la seua vertadera identitat durant 34 anys. Einar ha viscut tancat tota la seua vida, ja siga dins d'un nucli familiar «franquista i masclista» que no li comprenia, dins d'una habitació per a així no enfrontar-se a la realitat d'un món que negava el seu dret a ser i fins i tot dins d'un cos que no es corresponia amb el seu gènere. Einar Romeo Bernardo Lorente és un xic transsexual. I va ser un dia 11 d'abril del 2022 en el qual va decidir deixar a un costat la seua vida anterior, solitària i sense amistats, per a aconseguir convertir-se en qui realment és i sempre ha sigut.

El viatge d'Einar, com el de moltes altres persones en la seua mateixa situació, comença abandonant tot el que ha conegut fins al moment. En la majoria de casos es repeteixen diversos factors com són: en primer lloc, posseir una família intolerant que no entén ni accepta la transsexualitat i els maltracta psicològica i/o físicament. I d'altra banda, l'excessiva desinformació i nul·la educació que existeix sobre aquest tema, provocant la manca absoluta d'eines amb les quals afrontar aquest tipus de situacions. La primera d'aquestes ve donada i no hi ha res a fer, “la família no es tria”. En canvi, per a la segona sí. És així com Einar va descobrir les associacions valencianes Lambda i Orienta.

Lambda, col·lectiu LGTBIQ+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, es defineix en el seu web com a «associació privada sense ànim de lucre que es constitueix […] motivada per la situació de discriminació legal i marginació social que patíem les persones lesbianes, homosexuals, bisexuals i transsexuals». En la seua Missió tan sols dos preceptes: denunciar i fomentar. A més a més, i és ací on Einar va buscar ajuda desesperadament, destaquen la seua labor a l'hora de prestar serveis de formació, d'assessorament i suport. L'assessorament, el servei més demandat per les persones, abasta diversos camps com el legal, psicològic, sanitari o el d'assistència social.

En endinsar-se en Lambda, apareix Airto Granell, coordinador d'un dels grups més nombrosos d'aquesta associació des de fa diversos anys. Aquesta funciona, a part de comptar amb l'equip directiu, a través de voluntariat per a exercir un funcionament associatiu. És a dir, el voluntariat participa en la mesura de les seues possibilitats en un projecte en el qual creen amb la «voluntat» com a única forma de compensació econòmica. Segons el coordinador, va arribar un moment en el qual Lambda no podia fer-se càrrec de tota la demanda de serveis que precisaven les persones del col·lectiu, i per això, i després de l'aprovació de la Llei valenciana d'igualtat de les persones LGTBIQ+ (lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals), aprovada el novembre de 2018, naix Orienta.

Orienta naix, segons la pàgina web de la Generalitat, com «servei públic que atenga la realitat i les necessitats d'aquest col·lectiu i avanç en la promoció de la defensa dels seus drets i en la lluita contra la discriminació que puguen patir en l'àmbit social, rural, cultural, laboral, sanitari i educatiu». És a dir, per primera vegada s'institucionalitza un organisme que ajuda a aquest col·lectiu i és en aquest on Einar, el protagonista d'aquesta història, no tardaria a acudir a la recerca d'ajuda, sense cap èxit. «Que em proporcionen un sostre, no els demane més. Estic ací amb una mà davant i una altra darrere i ningú es responsabilitza. Estic molt desil·lusionat», va manifestar amb ràbia Einar.

No tot és bufar i fer ampolles, ja que a poc a poc i després de l'exorbitant demanda dels seus serveis, Orienta també es veuria col·lapsada. I com no hi ha dos sense tres, va arribar la pandèmia provocada per la COVID-19 i la llista d'espera per a un servei com el de suport psicològic va passar de quinze dies a ni més ni menys que dos mesos. «Em sent oblidat», «em sent com un peó», repetia fruit de la desesperació Einar. Les oficines Orienta de la Comunitat Valenciana compten amb un espai físic en les tres províncies, a més d'oferir atenció telefònica i a través de correu electrònic. Durant 2021 es van realitzar un total de 7.107 atencions, 3.174 a la província de València, 2.604 en la d'Alacant, i 1.329 a la província de Castelló. De moment es desconeixen les dades del 2022.

Segons José de Lamo, director general d'Orienta, un dels serveis més demandat és el d’assistència psicològica, amb el 39,3% de les peticions totals rebudes. La salut mental és un dels conceptes que més rellevància ha obtingut en aquests últims dos anys. A causa d'això la institució ha decidit duplicar els professionals d'atenció psicològica i crear grups d'ajuda mútua, gestionada i supervisada per equip de professionals de la psicología, amb finalitat de trobar ajuda professional en aquells aspectes psicològics o emocionals que dificulten el seu desenvolupament personal i vital, en relació amb la realitat LGTBIQ+. «Les persones LGTB són vulnerables a patir "estrés de minories". És un estrés basal que tenen en nivells alts pel simple fet de pertànyer a un col·lectiu minoritari», expressa Aitor Grimaltos, psicòleg especialitzat en Psicologia Afirmativa en Diversitat Sexual i de Gènere. Einar pateix de depressió i ansietat que, sumades al canvi que suposa la transició en tots els àmbits de la vida, fan encara més difícil la seua situació. «El bàsic seria trobar-li una llar. Primer estan les necessitats fisiològiques i biològiques i després les de benestar emocional. Si no saps què menjaràs demà, no et preocupes per la teua salut mental», raona el psicòleg al coneixer el seu cas.

En moltes ocasions només es parla de les associacions que es troben en la punta de l'iceberg, però davall hi ha una gran quantitat d'aquestes que també fan un gegantesc treball. Polymorfia, per exemple, és una associació estudiantil establida a la Universitat de València. A través de les seues xarrades i activitats busquen educar i ensenyar als estudiants que acudeixen sobre la situació del col·lectiu LGTBIQ+ a Espanya. «Els estudiants aprenen i nosaltres aprenem d'ells», va expressar Arantxa Domingo Cubillo, assessora de cultura de Polymorfia. Una altra de les seues funcions és la de l'assessorament en diferents temes burocràtics com els canvis de nom en els Documents d'Identitat per a les persones trans, els procediments a seguir per a denunciar qualsevol situació d'abús, etc.

«Ningú naix mestre», és per això que des de gran part dels sectors del col·lectiu ressalten la importància de l'educació en la diversitat sexual i de gènere per a així erradicar l'assetjament escolar per homofòbia o transfòbia des de les etapes més primerenques de la vida. D'aquesta manera, s'evitarien la majoria dels problemes que es donen diàriament tant a Espanya com en la resta del món. Un succés que va sacsejar el país, va ser l'assassinat de Samuel Luiz el 3 de juliol de 2021. En aquest moment tota la societat espanyola es va mobilitzar i va començar a prendre consciència de la gravetat d'aquestes agressions que succeeixen diàriament. Espanya, segons els comptes del Ministeri de l'Interior, fins al 31 de juliol de 2021 va registrar 748 delictes d'odi, un 9,3% més que el mateix període de l'any anterior. Fins ara continua sense haver-hi dades actualitzades.

Pel que fa a Einar Bernardo Lorente, continuarà esperant ajuda de les associacions que semblaven llançar un àpex de llum en el túnel sense eixida en el qual s'havia vist sumit. «En un mes no han mogut ni un dit, ni una crida», va exterioritzar enfadat. Sobre el seu futur, gens clar. «Em tocarà tornar a ficar la poca roba que tinc en la motxilla i veure on puc anar a dormir i si no davall d'un pont, que no seria la primera vegada». Així queda el viatge d’Einar Romeo Bernardo Lorente, que no és només un “cas”. És una persona amb drets i una meta molt clara: aconseguir ser ell mateix.